Us enllaço un article que parla d'una eina creada per ajudar els cecs, però com que és un article difícil, si voleu podeu llegir-ne una versió més fàcil.
Innovació
El giny, després de nou anys de feina i 6 milions
d'inversió, aconsegueix transformar la visió en sons
Barcelona La sinestèsia és una variació no patològica de la
percepció humana. Les persones sinestèsiques experimenten automàticament i
involuntàriament l'activació d'una via sensorial o cognitiva addicional en
resposta a estímuls concrets. Per exemple, poden veure un color quan senten una
nota musical, o percebre tacte a la galta dreta quan assaboreixen un aliment.
Per exemple, tocar una superfície més suau els pot fer sentir un sabor dolç.
Aquestes experiències no són meres associacions, sinó percepcions. I és en aquest
fenomen que es basen les ulleres per a cecs denominades Niira de l'empresa
Eyesynth.
Unes ulleres que permeten a les persones sense visió
ubicar-se en l'espai. Darrere aquest producte hi ha 9 anys de desenvolupament i
6 milions d'inversió. Ara ja són al mercat. Es poden comprar en una coneguda
cadena d'òptiques d'Espanya i també a través de la pàgina web de la companyia,
malgrat que no són barates, perquè el preu frega els 3.000 euros.
La seva història va començar quan el fill d'un amic
d'Antonio Quesada, el primer executiu de Eyesynth, va néixer cec. Quiroga ja
tenia una empresa dedicada a la realitat virtual. Però ell mateix és una
persona sinestèsica i va pensar que podia provar la seva idea amb el fill del
seu amic.
La clau és la sinestèsia, percebre amb un dels sentits el
que hauria de notar un altre dels sentits
La idea d'Antonio Quesada partia d'un pla senzill, però molt
complex de dur a terme: transformar la visió en sons. De fet, aquest empresari
establert a Castelló va començar a treballar, per desenvolupar el programari,
amb un superordinador de jocs. Necessitava molta capacitat de processament.
Però, a més, després calia introduir-ho tot en unes ulleres. I llavors és quan
va recórrer a l'empesa catalana Ànima Design per fer el disseny i l'ergonomia
de les ulleres.
Com funciona el giny és difícil d'explicar. Les ulleres
permeten que una persona cega pugui percebre la realitat que l'envolta
mitjançant un so, el que es denomina un soroll blanc, que aporta informació
sobre els volums del voltant, la distància i l'altura a la qual estan. Això
permet a l'usuari percebre què té davant, darrere o als costats en temps real.
Però hi havia un altre requisit. Aquests sons no podien anar en audiòfons dins
l'oïda, per no interferir en un altre dels sentits de la persona. La clau per
aconseguir-ho és un sistema d'àudio que transmet directament al nervi coclear a
través del crani i sense cap mena d'implant.
¿Aquestes ulleres poden substituir el bastó del cec o el gos
pigall? "Potencialment, seria possible", explica Antonio Quesada, tot
i que entén que més aviat seria un element complementari. "Aprendre a fer
anar el bastó són quatre anys –explica– i és un element clau per a les persones
sense visió". A més, recorda Quesada, el bastó o el gos no funcionen amb
bateria. De fet, les ulleres Niira s'han de carregar, i tenen una autonomia de
10 hores.
Eyesynth va desenvolupar les ulleres, però va posar un repte
a Ànima Design: havien de pesar poc, ser ergonòmiques, adaptables a qualsevol
client i tan maques com fos possible. Diego Quiroga, conseller delegat d'Ànima,
explica l'encàrrec que li va fer Quesada: "El color és important,
l'estètica també, i que el tacte sigui suau també".
De fet, les mateixes ulleres tenen clients diferents. La
usuària més jove té 7 anys, i la més gran, 90. Calia que les ulleres poguessin
adaptar-se a cada client, a cada cara, a cada crani per arribar al nervi
coclear directament. Com es va aconseguir aquesta adaptabilitat a cada usuari?
"Amb peces intercanviables i mòbils", apunta Diego Quiroga. Les
ulleres es poden connectar via wifi per a les actualitzacions del softwarei,
ara ja també, per introduir la intel·ligència artificial.
Peces canviables i mòbils permeten que les ulleres puguin
adaptar-se a cada usuari
Quesada explica dos dels reptes importants que han pogut
resoldre. Un d'ells era que les ulleres funcionessin també en la foscor. Hom es
podria preguntar per què, atès que l'usuari és una persona cega. La resposta és
contundent: "Un cec quan arriba a casa seva, si està sol, no obre els
llums, no li calen, per això calia que les ulleres funcionessin en la
foscor". L'altre repte és la velocitat. Ho explica Antonio Quesada:
"Si un cec és a un pas de vianants, necessita saber si ve un cotxe, però
també ha de saber a quina velocitat ve". "El primer software
equivalia a 10 o 12 fotogrames per segon, ara són 60 frames per
segon", explica Quesada.
¿Les ulleres funcionen? Diego Quiroga, d'Ànima Design, creu
que sí. "Quan ens van fer l'encàrrec del disseny vam fer proves a
l'oficina. Amb els ulls tapats i les ulleres posades ens podíem donar la mà,
ens trobàvem sense problema".
